dijous, 3 de desembre del 2009

un viaje de ida y vuelta

Això era un planeta en el que tot era blanc i les persones eren éssers iguals i naixien per ous. Tenien reunions cada x temps de forma religiosa. Una vegada va passa que la foscor u va envair tot i es van comença a preocupar van fer un crit desesperat que va fer una altre galàxia al altre costat pro no va funcionar després va sortir l'idea de que podien construir una nau espacial amb aparells orgànics del mateix lloc (a vegades sortien coses de forma espontània en el seu planeta que feien deformacions o reaccions estranyes en ells) i van fer dos proves, una, va sortir malament pro, l'altre, nau va sortir be. Van fer una reunió extra on va sortir un voluntari "peculiar" ja que li va sortir un moc i el van envia per una missió suïcida cap a la foscor van fer una tripulació de cinc mes el capita i se hem van embarcar cap allà fent travessia van acabar en un altre constel·lació allà tot eren planetes estranys morts de por van agafar tot recte pro els planetes es movien cosa estranya per ells acostumats a tot pla i blanc estressats i cansats no entenien gaire el que els i passava ja que no estaven acostumats a aquest sentiments i emocions (ja que la seva relació en el seu planeta era sencer gaires paraules i molts pensaments) aquest moviment els i era nou.

Van entra en una tor-menta elèctrica els aparells es van espatlla i en un moviment evasiu de tota la tripulació van decidir anar a on el capita havia vist. Un planeta blau que ell va creure que en el fons d'aquest color i havia on aterra d'emergència ja que en aquest lloc es veien formes estranyes (eren pedres segons crec) que s'assemblaven a la sorra de la sabata de sacerdot que els i va ordenar la missió suïcida semblaven vives per que es movien i van caure allà per accident ja que es van desvia per uns 10 graus quant el seu objectiu seguen d'aquella expedició era Mart van arribar allà amb un aterratge forçós aquell planeta era la Terra i on van aterra era Montserrat. Al veure que tot s'omplia d'aigua (ja que havien perdut part de la nau en la caiguda "el hangar") van fugir a la sala de descans i allà van fer un esforç van votar mentalment que fer i van baixar la ma de aquestes mans va sortir una mena "d'energia" (ja que semblava un moc blanc) que es va fusionar i va sortir de la nau allà aquesta forma es va dividir i el capita que semblava el mes gran estranyat va donar l'ordre de separar-se a tots


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada